dimecres, 6 de febrer del 2008

Jaume I respon a la crida

El meu post de l'altre dia ha trobat ressò, i des de les esferes divines el savi Hades ha tingut a bé escoltar els meus precs. He rebut un correu procedent de l'Oficina d'Atenció al Devot de Sa Santedat Hades comunicant-me que han donat permís a Jaume I per a tornar.

En estos moments, un TGV infernal i magnètic, en la línia dels millors trens d'enginyeria japonesa, transporta el nostre benvolgut rei des dels Camps Elisis (no els de Sarkozy, els de deveres) o cel dels benaventurats, fins a l'estació del Limon Express de Gata de Gorgos, que com bé sabreu és un dels accessos coneguts i més transitats al món d'Ultratomba.

Rosa Mari, la funcionària, m'advertix en el correu que el nostre estimat rei arriba demà de matí i que tinguem a bé anar a buscar-lo, que l'home no sap moure's a soles.

Demà, més notícies sobre la segona vinguda del nostre rei fundador.

dissabte, 2 de febrer del 2008

Jaume I: 800 anys en marxa

Hui fa 800 anys que naixia a Montpeller Jaume I, rei de la corona d'Aragó, conquestador de València i Mallorca, i creador de l'espai cultural, social i humà del que arribarien a ser els Països Catalans. Els cursis i patriotes més tradicionals i antiquats en dirien "Pare de la pàtria". De la nostra, si es que en tenim.

Jaume I és un personatge del segle XIII. A aquesta vora de la Mediterrània, el més important de tal segle i de bona part de l'Edat Mitjana, i com a tal l'hem de jutjar. Provocà guerres i morts d'innocents, forçà l'exili dels autèntics valencians de llavors, hispanomusulmans o sarraïns i de segur que moltes més maldats. Però no moltes més que altres reis de l'època o d'altres més recents. Si el jutgem en el seu context, va guanyar terres mitjançant pactes, i es va mantenir fidel a allò pactat en la majoria de casos. Va viure 68 anys i governar més de 50, una xifra increïble per a aquella època que l'eleva a la categoria de mite. I sobretot, va donar als nous pobladors de l'antiga taifa de Balansiyya, el regne de València uns furs i unes institucions que el projectarien al futur.

El que va vindre després se'ns presenta difús i sovint és desconegut per la majoria dels que ací viuen. L'auge del consolat de mar, l'aventura dels almogàvers a Orient, els papes Borja, les Germanies o les gestes d'aquell Basset, veterà de la guerra a Hongria, que tornaria a sa casa per dirigir un exèrcit i acabar morint sol i oblidat, i el seu país militaritzat i parlant castellà.

Encara aixina cada 9 d'octubre, València es vesteix de gala i fins al més dretà i panoli s'acosta en processó per deixar flors a l'estàtua d'un genet quatribarrat amb un casc de drac alat, amb posat victoriós, aquell qui ens va portar a ser el que som i ara ells mateixos neguen. Jaume I, el principi de tot, no és motiu de controvèrsia. Tots el volen.

De ser menut recorde la significació del 9 d'Octubre a l'escola. La senyera per tot arreu (sense cap blau ni ornament, ni tan sols l'estrela roja que m'he acostumat a posar-li ja de més major), els carquinyols, la festa i la figura del Jaume I amb casc de drac, un heroi indiscutible per a tots nosaltres. Fins i tot els més revolucionaris i materialistes necessitem mites per a viure i créixer, i Jaume I ha estat, junt a Basset, un dels meus. Espere que la seua figura servisca per alguna cosa més, en aquest any, que per tirar mascletades i fer volar campanes.

A continuació reproduisc un tros del llibre dels fets, seguint la campanya proposada pel Vicent Partal de Vilaweb:

"E quan venc altre dia a hora de vespres enviam a dir al rei e a Raiç Abulhamalet, per tal que sabessen los cristians que nostra era València, e que nengun mal no els faessen que metessen nostra senyera en la torre que ara és del Temple. E ells dixeren que els plaïa. E nós fom entre la rambla e el reial e la torre. E, quan vim nostra senyera sus en la torre descavalcam del cavall, e endreçam-nos vers orient, e ploram de nostres ulls, e besam la terra per la gran mercè que Déus nos havia feita".

PS: Una curiositat, la torre del Temple és ara delegació de govern (espanyol). Si Jaume I i els templers que el criaren alçaren el cap...