Hui, o demà, segons com ho mirem, fa anys un dels més il·lustres déus de l'antiguitat: Mitra.
Nascut un 25 de desembre d'una pedra, la petra generatrix, vora una llacuna d'aigua sagrada i l'arbre dels fruits màgics, en nàixer, ja ataviat amb el seu barret frigi, una torxa, que representa la llum que ha d'il·luminar el món fosc, com el sol del qual prové, i un ganivet cerimonial, amb el qual haurà de portar a cap els sacrificis. Després de nascut, i de ser adorat pels pastors de la zona, va beure de l'aigua sagrada, amb el seu ganivet va collir el fruit de l'arbre i se'l va menjar i de les fulles en féu la seua vestimenta.
Trescant pel món va trobar-se el bou primordial, al qual agafà de les banyes i muntà, fins que va aconseguir portar l'animal, exhaust, sobre els seus muscles, en allò que es denomina transitus, el seu particular calvari. Finalment, arribat a una cova el corb, missatger del Sol Invicte, va encomanar-li sacrificar el bou amb el seu punyal, d'on ixirà la imatge més coneguda: el Mitra Tauroctonos, el sacrifici del bou. De la columna vertebral de l'animal n'eixiria gra, i de la seua sang, vi, del qual diversos animals com l'escorpí, la serp, i el gos se'n aprofitarien ràpidament.
Aquest complex ritual, relacionat amb la salvació de la humanitat i el trànsit de les constel·lacions zodiacals (potser el canvi d'eó de Taure a Àries, de tot s'ha arribat a dir) ens demostra que al cap i a la fi cap religió és innovadora, i que igual que hui ens disposem a anar de copiós sopar en família i demà anirem de dinar, i despús demà ídem... podríem estar totes i tots sacrificant bous pel solstici de primavera.
Simplement volia unir-me a la legió de blocs que parlen del Nadal d'una o altra manera, i quasi tots cansats de repetir la mateixa rutina any rere any, de consumir per consumir, d'aguantar menjades que no apetixen a ningú i la incessant propaganda dels mitjans de comunicació. Front al clàssic Sant Nicolau de Coca-Cola propose, doncs, que ens en recordem de l'original, d'aquell Mitra sacrificador de bous, torero primigeni, acròbata de circ o cowboy. Posem-nos barret frigi (que ve a ser molt semblant a una barretina, de fet no sabria diferenciar-los), anell, torxa i coltell, i siguem totes i tots Mitra.
Que el Sol Invicte vos acompanye!
PS: Ah, i felices saturnàlies també. Segurament em toquen de comentar l'any que ve!
Nascut un 25 de desembre d'una pedra, la petra generatrix, vora una llacuna d'aigua sagrada i l'arbre dels fruits màgics, en nàixer, ja ataviat amb el seu barret frigi, una torxa, que representa la llum que ha d'il·luminar el món fosc, com el sol del qual prové, i un ganivet cerimonial, amb el qual haurà de portar a cap els sacrificis. Després de nascut, i de ser adorat pels pastors de la zona, va beure de l'aigua sagrada, amb el seu ganivet va collir el fruit de l'arbre i se'l va menjar i de les fulles en féu la seua vestimenta.
Trescant pel món va trobar-se el bou primordial, al qual agafà de les banyes i muntà, fins que va aconseguir portar l'animal, exhaust, sobre els seus muscles, en allò que es denomina transitus, el seu particular calvari. Finalment, arribat a una cova el corb, missatger del Sol Invicte, va encomanar-li sacrificar el bou amb el seu punyal, d'on ixirà la imatge més coneguda: el Mitra Tauroctonos, el sacrifici del bou. De la columna vertebral de l'animal n'eixiria gra, i de la seua sang, vi, del qual diversos animals com l'escorpí, la serp, i el gos se'n aprofitarien ràpidament.
Aquest complex ritual, relacionat amb la salvació de la humanitat i el trànsit de les constel·lacions zodiacals (potser el canvi d'eó de Taure a Àries, de tot s'ha arribat a dir) ens demostra que al cap i a la fi cap religió és innovadora, i que igual que hui ens disposem a anar de copiós sopar en família i demà anirem de dinar, i despús demà ídem... podríem estar totes i tots sacrificant bous pel solstici de primavera.
Simplement volia unir-me a la legió de blocs que parlen del Nadal d'una o altra manera, i quasi tots cansats de repetir la mateixa rutina any rere any, de consumir per consumir, d'aguantar menjades que no apetixen a ningú i la incessant propaganda dels mitjans de comunicació. Front al clàssic Sant Nicolau de Coca-Cola propose, doncs, que ens en recordem de l'original, d'aquell Mitra sacrificador de bous, torero primigeni, acròbata de circ o cowboy. Posem-nos barret frigi (que ve a ser molt semblant a una barretina, de fet no sabria diferenciar-los), anell, torxa i coltell, i siguem totes i tots Mitra.
Que el Sol Invicte vos acompanye!
PS: Ah, i felices saturnàlies també. Segurament em toquen de comentar l'any que ve!
