De petra natus... Feliç dia del sol invicte!

Hui, o demà, segons com ho mirem, fa anys un dels més il·lustres déus de l'antiguitat: Mitra.

Nascut un 25 de desembre d'una pedra, la petra generatrix, vora una llacuna d'aigua sagrada i l'arbre dels fruits màgics, en nàixer, ja ataviat amb el seu barret frigi, una torxa, que representa la llum que ha d'il·luminar el món fosc, com el sol del qual prové, i un ganivet cerimonial, amb el qual haurà de portar a cap els sacrificis. Després de nascut, i de ser adorat pels pastors de la zona, va beure de l'aigua sagrada, amb el seu ganivet va collir el fruit de l'arbre i se'l va menjar i de les fulles en féu la seua vestimenta.

Trescant pel món va trobar-se el bou primordial, al qual agafà de les banyes i muntà, fins que va aconseguir portar l'animal, exhaust, sobre els seus muscles, en allò que es denomina transitus, el seu particular calvari. Finalment, arribat a una cova el corb, missatger del Sol Invicte, va encomanar-li sacrificar el bou amb el seu punyal, d'on ixirà la imatge més coneguda: el Mitra Tauroctonos, el sacrifici del bou. De la columna vertebral de l'animal n'eixiria gra, i de la seua sang, vi, del qual diversos animals com l'escorpí, la serp, i el gos se'n aprofitarien ràpidament.

Aquest complex ritual, relacionat amb la salvació de la humanitat i el trànsit de les constel·lacions zodiacals (potser el canvi d'eó de Taure a Àries, de tot s'ha arribat a dir) ens demostra que al cap i a la fi cap religió és innovadora, i que igual que hui ens disposem a anar de copiós sopar en família i demà anirem de dinar, i despús demà ídem... podríem estar totes i tots sacrificant bous pel solstici de primavera.

Simplement volia unir-me a la legió de blocs que parlen del Nadal d'una o altra manera, i quasi tots cansats de repetir la mateixa rutina any rere any, de consumir per consumir, d'aguantar menjades que no apetixen a ningú i la incessant propaganda dels mitjans de comunicació. Front al clàssic Sant Nicolau de Coca-Cola propose, doncs, que ens en recordem de l'original, d'aquell Mitra sacrificador de bous, torero primigeni, acròbata de circ o cowboy. Posem-nos barret frigi (que ve a ser molt semblant a una barretina, de fet no sabria diferenciar-los), anell, torxa i coltell, i siguem totes i tots Mitra.

Que el Sol Invicte vos acompanye!

PS: Ah, i felices saturnàlies també. Segurament em toquen de comentar l'any que ve!

Chávez, el plebiscit i la democràcia veneçolana... entre altres coses

Ahir va i resulta que, contra tots els pronòstics, a Veneçuela guanya el NO al plebiscit (que no referèndum, ací i a la Xina Popular quan el resultat és vinculant se'n diu plebiscit). Els veneçolans rebutgen la via directa al socialisme del segle XXI d'Hugo Chávez, pressionats per una oposició que com a mínim podríem qualificar de colpista i serril (i empreses "inversores" -altrament dites explotadores- de capital estranger, i mass media, i alts càrrecs de l'exèrcit... i...). I encara, després de tot, els media espanyols diran que els veneçolans han triat a Juan Carlos I front a Chávez... i és que ja no saben que dir. Per la meua part, em sembla deplorable que la propaganda i les pressions internacionals hagen aturat- momentàniament, tot s'ha de dir- l'avanç del socialisme a Veneçuela. En estos casos, un pas enrere sol ser el preludi d'un gran bot cap avant, és qüestió de temps.

Més enllà d'això, la notícia passa quasi desapercebuda entre dos grans esdeveniments d'abast "estatal", com és la darrera víctima d'ETA i el resultat de la manifestació de la plataforma pel Dret de Decidir. Adés ixia per la televisió un nou president del PNV que diu el mateix de sempre, ni blanc ni negre ni calent ni gelat, ni són independentistes ni autonomistes, sino tot el contrari. I els mitjans de comunicació espanyols amb la matraca de sempre: els separatistes som els roins, però això si per a la loteria de nadal el número de moda és el 02014 "El número de Carod" segons alguns periòdics. Serà cosa de buscar-lo, igual ens toca un pessic i tot. No en va, a una de les casetes on fem festes tenim penjat d'una paret l'article de l'immortal Juan Ortolá sobre "Carod-Rovira y el agua del Ebro". No s'han de subestimar els talismans.

De l'atemptat d'ETA no diré molt, massa se n'ha parlat del conflicte basc i mai se'n treu res en clar. Sols crec que la sang porta més sang, la repressió més repressió i l'odi genera odi. Eixir d'eixa espiral, a Euskal Herria, a Irlanda del Nord o a Palestina sempre és sumament complicat, és un procés que portarà molts anys i que excedeix allò purament militar i repressiu. Els conflictes polítics s'han de resoldre amb política i no posant dubtoses estructures estatals sobre els drets col·lectius dels pobles.

La Plataforma pel Dret de Decidir, per la seua banda, ha demostrat una enorme capacitat de mobilització darrere d'un perfil ideològic difús. Una cosa poc definida des del principi que s'ha anat fent gran i on els polítics han anat afegint-se per fer-se la foto i mirar d'evitar que aqueix "dret a decidir" tan bonic i eteri prenguera el nom que li toca: autodeterminació. Però, ai las! això està lleig, i el llenguatge d'Herri Batasuna, l'Scottish National Party o el Sinn Féin, la terminologia que fan servir a països civilitzats com Flandes, Kosovo o Montenegro no és bonico i rentable per ací baix. Ens estimem més inventar paraules boniques que no diguen res de concret que agarrar el bou per les banyes. I aixina ens va, i allà estaven les CUP fent no se ben bé què. Ja vorem com ix tot l'invent.

Esta setmana, serà curteta, perquè tenim pont constitucional i puríssim, no se com el PP no el patrocina, perquè els ve al pèl. No podrem tindre sessió de cine gafapasta, però si que aniré a jugar al tennis amb el flamant claustral d'Economia, igual encara me'n recorde de jugar i tot. A vore quan torne a actualitzar, salut xiquets!

PS: Si es podriu de vesprada, a La Sexta mireu "How I met your mother/Cómo conocí a vuestra madre". La sensació de la temporada!