dissabte, 24 de maig de 2008

La nova falange romana

LA NOVA FALANGE ROMANA

Farà cosa d’un mes, Silvio Berlusconi, cabdill de les forces coaligades de la dreta liberal descomplexada, el neofeixisme i el federalisme xenòfob ben entès de la Lega Norte, i el flamant alcalde electe de Roma aparegueren davant la opinió pública per celebrar la seua contundent victòria electoral. Som imparables, digueren. La nova falange romana.

L’esquerra italiana (la bona, la socialdemòcrata, és clar) s’entregava com un Vercingetòrix qualsevol davant la gran desfeta, es rendia sense demanar tan sols un armistici, i reconeixia Berlusconi, campió i emperador en causes judicials i afers tèrbols, com a vencedor indiscutible. Demanaven a canvi el seu reconeixement com a oposició, res més. Clemència a l’emperador, esperant vore poc més que un dit polze mirant per amunt. El comunisme refundat, prou immers en la seua pròpia debacle, callava significativament, com cristians esperant els lleons amb vocació de màrtirs.

El simbolisme de les legions romanes sembla, doncs, haver tornat a Itàlia. Torna a estilar-se el fascio i la famosa salutació pretoriana del braç en alt, com en els gloriosos anys 30 del Duce. La campanya ja ho presagiava, amb un gran meeting al Colosseu, amb el millor estil del panem et circenses. L’auditori, però, era buit. Tant fa això. Importa la imatge.

El problema, una volta la corona de llorer sobre el cap del princeps, amo dels principals circs mediàtics del país, és com quadrar l’equació del benestar social. Si hi ha circ televisiu i esportiu, falta el blat. Però aquest no és tan fàcil d’aconseguir, i si falta evidentment hi ha culpables. Adés eren cartaginesos, gals o perses, ara àrabs, romanesos (que entre ells es diuen romans, quina ironia) o africans. A l’antigor, qui era trobat al territori de l’imperi sense identificació i no era ciutadà ni de cap país satèl·lit podia ser deportat o esclavitzat sense demanar-li parer. Ara, pot ser internat 18 mesos, expulsat, i en cas de tornar, empresonat pel simple fet de migrar sense els papers preceptius de les oficines imperials.

Res d’això, és, però, un fet aïllat. En ple segle XXI les ressonàncies dels imperis d’abans continuen vigents. A la il·lustre ciutat de Brusel·les, illa francòfona en una mar flamenca, símbol d’alguna cosa relacionada amb Europa, s’hi cou alguna cosa. Per a estrenar un flamant tractat, el de Lisboa, que consagra per la via dels fets allò que la gent va votar negativament a les urnes, els antics imperis decideixen acostar posicions sobre un tema que els afecta. Els indesitjables sense feina, i sovint sense papers.

Cadascú té el que sembra, i les restes de les glòries de Nelson, Cook i la Royal Navy, de Pizarro i Cortés, Napoleó i Bismarck són ara incòmodes problemes a dins de casa, sovint amb “pedigrí” de generacions dins del territori, que algun que altre president amb ànsies de grandeur no dubta en anomenar de banlieue (literalment, xusma) quan fan alguna cosa més que anar a cobrar l’atur en silenci. La nova directiva europea, d’obligat compliment el 2010, consagra la retenció indefinida, l’apartheid, l’expulsió i la consagració de les migracions, inherents a la condició humana i animal, a la categoria de delicte, a més a més sense assistència jurídica reconeguda.

Ningú es para a pensar que al mateix moment que els habitants del Primer Món perdem una mica de poder adquisitiu en aliments i combustibles, els habitants del Sud moren de fam per carestia d’aliments i sense el menor indici de mecanització o revolució industrial, sanitat o ensenyament. Busquen, dalt d’una pastera, embarcació o bitllet d’avió classe turista un passaport a un futur. Ni millor ni pitjor, un futur que a la seua terra, a causa de l’herència d’uns imperialistes blancs decimonònics, no tenen.

A la Història les migracions han estat sempre una constant i mai cap governant ha aconseguit posar portes a la mar. Fa quinze segles el totpoderós Imperi Romà es va ensorrar a causa de l’acció d’aquells a qui havien menyspreat sempre, considerats bàrbars, salvatges i miserables. Perquè ni tan sols la falange romana és invencible, Silvio Cèsar.

divendres, 16 de maig de 2008

Emergència embotellada



És ja gairebé un tòpic alçar el crit al cel sobre la sequera. Ens trobem permanentment en emergència. No és perquè en fem servir molta ací o allà, per les piscines, cultius amb reg a manta, regadiu a zones de secà, camps de golf, pistes d'esquí o indústria pesant. No. El problema és que no plou prou i per això les autoritats, que ara i sempre vetllen per nosaltres ens resolen la papereta. Ara són els assedegats barcelonins els qui es troben en emergència. De grau, 1, 2 o 3. Tant fa. Per tant els polítics han d'actuar.

Primer van ser els vaixells. Esta setmana ha arribat el primer, carregat a més no poder de manà aquàtic, procedent del gran verger de rius exuberants que és Almeria. La solució, la planta dessaladora, milers de milions de litres d'aigua a un alt cost energètic (que Endesa ja ha demostrat que a Barna, de llum, en sobra) i de la sal, com això de cuinar salat és cuinar per al gat i en contra de la dieta de la carxofa, a la mar. De moment, mentre acaben la planta, es fa una canonada a l'estil Borrell, Narbona i Aznar i es porta d'aigua d'on faça falta, que si no els barcelonins no podran beure i els tocarà comprar aigua embotellada.


Tanmateix, l'oratge, Zeus o Santa Bàrbara, segons preferències, és cabut i sobretot capriciós. Esta setmana passada en contra de tot pronòstic, ha plogut i s'ha desplomat el nivell d'alarma que la mateixa Generalitat havia previst. Ara, doncs, hi ha prou aigua per alçar la restricció sobre regar plantes i omplir piscines. El transvasament, que era sols per garantir aigua de beure als barcelonins, s'ha convertit en una cosa més abstracta i general, cosa que demostra el que ja ve dient des fa temps la gent de la Plataforma en Defensa de l'Ebre i moviments afins: que és una operació per a fer negoci.

Als polítics, però, els té igual que se'ls deixe amb el cul a l'aire i que es confirmen els pitjors pronòstics sobre la seua política en matèria d'aigua. Una altra lluita antitransvasament al nostre país, la del Xúquer, va acabar, com tots sabem, en derrota. Fa temps que les canonades s'enduen l'aigua cap al Vinalopó convertint el riu de la Ribera, a poc a poc, en un albelló.

A l'altra banda de la canonada, a l'Alt Vinalopó, els llauradors que abans ploraven i pidolaven aigua (de l'Ebre, del Xúquer, d'on fora) per a poder regar els seus cultius, han descobert, de la nit al dia, que l'agricultura no és rendible. Però l'aigua ja la tenen, a bon preu, així que fóra millor treure-li rendiment. D'aquesta manera, aquesta setmana s'ha destapat que tenen la intenció de vendre l'aigua a la multinacional Danone perquè l'embotelle sota la marca Font Vella. Diuen que és perquè hi ha crisi a l'agricultura, i sembrar i treballar no ix a compte. Millor vendre-la. A més a més, afegisc jo, així tindrem l'aigua embotellada per a la següent situació d'emergència, que segurament no tarde en arribar. S'accepten apostes.


dimecres, 14 de maig de 2008

Ebrenc per un dia... no als transvasaments

Bé, tot i que no sóc de l'Ebre vaig a penjar un manifest que la comunitat de blocaires ebrencs està difonent contra el tema del transvasament. Perquè l'aigua és de totes i tots, i les agressions al territori a qualsevol lloc ens afecten a tots igual, hem d'exigir una gestió sostenible dels recursos naturals: el creixement econòmic no justifica cap barbaritat.

MANIFEST BLOCAIRE CONTRA EL TRANSVASAMENT

El col·lectiu de blocaires volem sumar-nos al rebuig que el projecte de transvasament de l'Ebre a Barcelona ha generat a la societat civil del territori. Considerem que la mesura no està justificada i que la canonada que ha d'unir la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragna (CAT) amb la d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà una infraestructura permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l'àrea metropolitana de Barcelona.


-Per tot això, denunciem l'alarmisme i la manipulació que el govern català i l'Agència Catalana de l'Aigua estan fent de la falta d'aigua i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el transvasament de l'Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que l'últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.

-Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que pretenen consolidar un model de territori insostenible, de creixement sense límits, que perjudica les Terres de l'Ebre i la resta de territoris perifèrics. Els transvasaments reforcen el consum d'aigua de les grans conurbacions urbanes i les noves zones residencials; generen més expectatives de consum insostenible, d'especulació urbanística, i de destrucció del territori, perquè al mateix temps també fomenten un ús desmesurat de l'aigua, tant a les cases com a les indústries. Els transvasaments no són la solució, sinó l'estalvi, la reutilització de cabals, la recuperació d'aqüífers contaminats i la dessalació.

-Advertim que no es pot parlar de transvasament temporal degut a la sequera, ja que això és un insult a la intel·ligència de la població de Barcelona i de la resta del país. La mesura no contribuirà a canviar el model de gestió del consum, ja que no es revisaran ni es limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, nous regants o complexos turístics. L'ampliació del minitransvasament a Barcelona afavorirà un projecte, la interconnexió de xarxes, al qual la Generalitat va voler renunciar perquè no complia els principis de la nova cultura de l'aigua.

-Fem una crida a la dignitat i la responsabilitat de la classe política de les Terres de l'Ebre, especialment als càrrecs electes de tots els partits polítics, perquè sàpiguen estar a l'altura i defensen els interessos del territori, davant d'aquest engany flagrant als ciutadans, que van acudir a les urnes confiant que els transvasaments ja havien quedat enterrats, i que Catalunya apostava per consolidar la nova cultura de l'aigua.

-Reiterem la nostra oposició a qualsevol transvasament i a la interconnexió de xarxes inclosa en el decret de sequera, ja que obre la porta a d'altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la dignitat de les Terres de l'Ebre, a la Plataforma en Defensa de l'Ebre i qualsevol altra entitat o col·lectiu que compartisca la causa i l'objectiu d'aturar aquest tipus de projectes. Per tant, donem tot el suport a la convocatòria la manifestació del 18 de maig a Amposta, així com a les properes accions que en el mateix sentit es puguen anunciar en els propers dies.


dimecres, 7 de maig de 2008

La Conselleria d'Infrastructures fa tornar a Atena a la primera línia

Sempre he sostingut que la classe política del nostre país és capaç de fer miracles, tornar les cols en bledes i modular la realitat conforme els convé. Ara, la Conselleria d'Infraestructures de la Generalitat Valenciana ha aconseguit fer tornar a Atena del Montgó, que portava tres mesos justos de vacances per falta de faena (o poques ganes de fer-ne) a primera línia de foc, perquè, com sabeu, les divinitats de l'Olimp no saben estar-se quietes davant de les barbaritats i els destrellats. Ací està, doncs, de nou.


Tot això ve perquè la setmana passada, el senyor Carlos Eleno, Director de Ports de la Generalitat, va citar a Eduardo Monfort, l'alcalde de Xàbia, i els representants dels grups municipals, per vendre'ls la burra d'un nou projecte d'ampliació del port esportiu com el que els xabiers i xabieres ja hem rebutjat diverses voltes. Primer va ser al Segon Muntanyar, l'any 1998, de la mà del PP, després la platja de la Grava, i després els projectes consecutius de Marina Punta del Este de convertir l'escullera de Llevant en un centre comercial a l'estil del d'Ondara (en un dels projectes venien multicines de pack i tot). La gent del poble hem recollit signatures contra estos projectes durant anys, ha hagut manifestacions sonades, com la de 2004, l'assalt al plenari municipal d'agost d'aquell any o la cadena humana en el context de l'Aplec Arrels d'enguany... amb la declaració de tots els grups del ple municipal en contra de qualsevol projecte la perspectiva d'un port mastodòntic pareixia bandejada del panorama.

La principal novetat del nou envit és que és directament la Conselleria qui presenta el projecte. I ho fa fent servir la segona alternativa presentada per Marina Punta del Este, tan clara està la cosa que si al final s'hagués de donar l'obra a una altra empresa s'hauria de pagar a Marina Punta del Este per la redacció del projecte. Ara, de regal amb la nova escollera i la zona comercial desapareixen les zones d'aparcament públiques del port i es construeixen aparcaments privats (amb el model feliçment instaurat al poble com a herència enverinada del PP, amb els aparcaments de pagament buits i la gent sense poder aparcar), es tomba la llotja de peix i es converteix la façana marítima en una zona comercial poc o gens sostenible, que té com a únic cordó umbilical amb el poble un carrer estret on no caben vehicles circulant en els dos sentits. En definitiva, un coll de botella.


Potser allò més divertit són els lobbys de comerciants, constructors, pescadors, hostalers i similars que reclamen passar per damunt que la voluntat de la gent de Xàbia (ja expressada diverses voltes al carrer i a les urnes) pels seus interessos econòmics. La democràcia del futur es veu que és la dels grups de pressió, i la gent compromesa no tenim més remei, davant del panorama, que esdevenir-ne un més, perquè el projecte de la Conselleria torne a un dels seus calaixos i no isca mai més. Perquè ja hem guanyat diverses batalles contra el port, i aquesta també la guanyarem. Dissabte a les 12 h hi ha assemblea ciutadana al cine Jayan del port per parlar del tema. Si algú de Xàbia ho llig i li interessa, que s'asome.

En breu actualitzaré amb les novetats.