dilluns, 20 d’octubre de 2008

Xabialunya: una bona inversió

Els perles del PP de Xàbia van fer un article anomenat "Xabialunya" on ens posaven a caldo i titllaven de satèl·lits del Bloc... doncs ací va la resposta. Si voleu llegir l'original d'estos cracks: http://www.ppjavea.org/?p=893


Xabialunya: una bona inversió


Fa poc, els responsables de la secció local de Xàbia d’un conegut i Popular partit demòcrata espanyol (que ara també s’apunta a l’Obamania) es van adreçar als xabiencs i xabienques a través de la premsa comarcal per denunciar un lamentable incompliment dels drets humans al nostre estimat poble. A 60 anys de la declaració universal dels Drets Humans és de lamentar que l’infame equip de govern encapçalat pel tirà Eduardo Monfort i els seus sequaços continue conculcant dia a dia els nostres drets més elementals, en aquest cas concret, el de la lliure elecció d’idioma.

En un poble com el nostre, amb una uniformitat cultural tan gran i en el qual la presència del valencià és majoritària i incontestable; on tots, fins i tot els de Pinosol i el Tossalet tenim sang xabiera, amb RH propi, per totes bandes això de mirar de promoure l’idioma propi més que innecessari esdevé totalitari. Si és que tenen unes manies!

No obviem, però, el profund compromís amb la democràcia i els drets dels humans de qui fa la crítica. Hi ha qui diu que el mateix 1948, alguns dels fundadors, si més no honorífics, de l’il·lustre partit que ens ocupa, signaven sentències de mort en comptes de sumar-se a la declaració universal en boga. Tampoc cal, però, remuntar-se tan lluny en el temps. Milions de morts a Irak, Afganistan, Txetxènia o Sudan sols en la darrera dècada en operacions militars amb el vist-i-plau explícit, quan no entusiasme dels “nostres” representants polítics són una prova fefaent d’aquest compromís.

L’instrument totalitari que els “populares” denuncien, al cas de Xàbia, passa pel gravíssim fet que la Regidoria de Cultura i Normalització Lingüística tingués a bé col·laborar amb un projecte en defensa del territori i la identitat valenciana com l’Arrels - Aplec per la Terra. Hi ha qui encara té la mania de considerar que l’encontre, casual o no, de tres o més persones és un problema policial, excepte quan són gent de bé i benpensant, com els jubilats a qui un ex-alcalde comprava amb paelles i balls en època electoral o les romeries temàtiques. O els congressos pluralistes en què, a la manera d’un Ceaucescu o un Kruschev qualsevol, el candidat únic rep un suport superior al 95% entre l’entusiasme dels mitjans, que alaben la manca d’oposició.

Quan a més a més eixes persones qüestionen el model de país basat en Fadesa, Llanera, Nou Temple, ponts i auditoris enduts per l’aigua, peregrinos de la Obra i figuretes de Lladró que tants èxits comporta a la vida i butxaca dels valencians deixen de ser xabiencs o gent que treballa per Xàbia per passar a ser partidaris de Xabialunya. La gent de Maulets de Xàbia no entenem massa bé que significa això de Xabialunya, la veritat siga dita.

Probablement significa alguna cosa més que un poble de formigó, impostos alts, pàrquings privatitzats, barracons als instituts, un macroprojecte de port esportiu i zona comercial sobre el Tangó, manca total d’infraestructures per a joves i en cultura, llacs artificials al Saladar, gent a l’atur i bancals fent-se malbé i un possible futur industrial mort abans de nàixer al limb de les Catarroges, i igual si que ens interessa. Però el nostre poble no es diu Xabialunya, es diu Xàbia, a seques, i és la de tots. Independentment de la seua bandera, mentre porte quatre barres i no dos amb pollastre de regal. Ara, si insisteixen, podem adoptar la marca que ells mateixos pretenen fer cèlebre com a marca alternativa contra la “Jávea” de caspa que els nostres polítics promouen des de fa cinquanta anys.

Però això no és tot. Els nostres estimats i populars conciutadans, en no tenir prou amb entrar a polemitzar a l’ample món dels drets humans, en el qual, com hem vist, són doctes, comencen també a teoritzar sobre astronomia i qui és satèl·lit de qui. Llàstima que des dels temps de Kepler i Galileu la dreta i la ciència dels astres no vagen mai pel mateix cantó. Que algú que posa per damunt les decisions preses en una seu de Madrid als interessos de la seua agrupació local (ja no parlem dels del poble, que ja no saben ni això que significa) en un partit tan piramidal, opac i dirigista tinga valor a catalogar a altra gent, que a més treballa desinteressadament, de satèl·lit, diu molt del producte que té a oferir-nos. Simple fum.

De tota manera prenem bona nota dels seus consells. I amb les ingents quantitats de diners- en lingots d’or de 24 quirats- que la Regidoria de Cultura ha ingressat als nostres comptes bancaris a Mònaco i a Qatar mirarem d’invertir en Xabialunya, que sembla ser un negoci millor que les empreses dels amics i finançadors dels dos grans partits, que, com els seus nuls projectes polítics i el seu problema creixent de credibilitat, semblen enfonsar-se al merder que ells mateixos han creat.

Demà, com un dia més, la gent normal seguirem treballant pel poble mentre alguns parlen del sexe dels àngels i de Manifiestos d’il·luminats. Ells, com fa dos-cents anys: tot per al poble, però sense el poble.