Atena del Montgó: comença la història

A-θεο-νόα (A-theo-noa) significa en grec antic "La ment de Déu". Atena o Atenea, deessa de la saviesa, l'estratègia i la guerra, nascuda del cap de Zeus amb armadura sencera, verge i insensible als hòmens, lluitadora i protectora d'herois. La encarnació grega per a la intel·ligència, i d'entre les divinitats olímpiques, la meua preferida.

El Montgó és la muntanya que marca Xàbia de forma decisiva. Extés des de la Punta de Benimaquia, entre Jesús Pobre i la Xara, passant pel seu altiu cim de 753 m i la seua cova prehistòrica fins acabar a la mar al Cap de Sant Antoni. Des de qualsevol lloc del terme es pot vore clarament el Montgó. Quan tornes de València, es perfila clar en l'horitzó, com a única muntanya costera en kilòmetres i kilòmetres de platges d'arena abans verges, ara amenaçades pel formigó.

Els qui em coneixeu sabeu que fa temps i temps que parle de fer un bloc, i mai em decidisc, entre altres coses per la poca voluntat que tinc per a escriure. Ara, que estic més descansat d'altres responsabilitats, escrivint per a l'Accent i reprenent la meua faceta de novel·lista m'he decidit a començar. Vore l'activitat bloquera de companys que mantenen bitàcoles consolidades ha sigut un factor important. La meua idea, tal vegada un poc poètica, d'imaginar a una deessa Atena del segle XXI observant el pla de Xàbia des de la Cova del Montgó m'ha inspirat per començar.

No vull que aquest bloc siga soles un comentari sobre la meua activitat diària, o setmanal, o la freqüència amb que puga actualitzar. Tampoc vull que esdevinga la meua bitàcola política, m'agradaria poder posar un poc de tot; des de reflexions personals sobre temes del dia a dia fins a publicar els meus avanços en la creació literària, que tot s'ha de dir em costa. Intentaré fer un poc de tot, i si em llegiu o no ja és cosa vostra.

Prompte, més coses!