dilluns, 3 de desembre del 2007

Chávez, el plebiscit i la democràcia veneçolana... entre altres coses


Ahir va i resulta que, contra tots els pronòstics, a Veneçuela guanya el NO al plebiscit (que no referèndum, ací i a la Xina Popular quan el resultat és vinculant se'n diu plebiscit). Els veneçolans rebutgen la via directa al socialisme del segle XXI d'Hugo Chávez, pressionats per una oposició que com a mínim podríem qualificar de colpista i serril (i empreses "inversores" -altrament dites explotadores- de capital estranger, i mass media, i alts càrrecs de l'exèrcit... i...). I encara, després de tot, els media espanyols diran que els veneçolans han triat a Juan Carlos I front a Chávez... i és que ja no saben que dir. Per la meua part, em sembla deplorable que la propaganda i les pressions internacionals hagen aturat- momentàniament, tot s'ha de dir- l'avanç del socialisme a Veneçuela. En estos casos, un pas enrere sol ser el preludi d'un gran bot cap avant, és qüestió de temps.

Més enllà d'això, la notícia passa quasi desapercebuda entre dos grans esdeveniments d'abast "estatal", com és la darrera víctima d'ETA i el resultat de la manifestació de la plataforma pel Dret de Decidir. Adés ixia per la televisió un nou president del PNV que diu el mateix de sempre, ni blanc ni negre ni calent ni gelat, ni són independentistes ni autonomistes, sino tot el contrari. I els mitjans de comunicació espanyols amb la matraca de sempre: els separatistes som els roins, però això si per a la loteria de nadal el número de moda és el 02014 "El número de Carod" segons alguns periòdics. Serà cosa de buscar-lo, igual ens toca un pessic i tot. No en va, a una de les casetes on fem festes tenim penjat d'una paret l'article de l'immortal Juan Ortolá sobre "Carod-Rovira y el agua del Ebro". No s'han de subestimar els talismans.

De l'atemptat d'ETA no diré molt, massa se n'ha parlat del conflicte basc i mai se'n treu res en clar. Sols crec que la sang porta més sang, la repressió més repressió i l'odi genera odi. Eixir d'eixa espiral, a Euskal Herria, a Irlanda del Nord o a Palestina sempre és sumament complicat, és un procés que portarà molts anys i que excedeix allò purament militar i repressiu. Els conflictes polítics s'han de resoldre amb política i no posant dubtoses estructures estatals sobre els drets col·lectius dels pobles.

La Plataforma pel Dret de Decidir, per la seua banda, ha demostrat una enorme capacitat de mobilització darrere d'un perfil ideològic difús. Una cosa poc definida des del principi que s'ha anat fent gran i on els polítics han anat afegint-se per fer-se la foto i mirar d'evitar que aqueix "dret a decidir" tan bonic i eteri prenguera el nom que li toca: autodeterminació. Però, ai las! això està lleig, i el llenguatge d'Herri Batasuna, l'Scottish National Party o el Sinn Féin, la terminologia que fan servir a països civilitzats com Flandes, Kosovo o Montenegro no és bonico i rentable per ací baix. Ens estimem més inventar paraules boniques que no diguen res de concret que agarrar el bou per les banyes. I aixina ens va, i allà estaven les CUP fent no se ben bé què. Ja vorem com ix tot l'invent.

Esta setmana, serà curteta, perquè tenim pont constitucional i puríssim, no se com el PP no el patrocina, perquè els ve al pèl. No podrem tindre sessió de cine gafapasta, però si que aniré a jugar al tennis amb el flamant claustral d'Economia, igual encara me'n recorde de jugar i tot. A vore quan torne a actualitzar, salut xiquets!

PS: Si es podriu de vesprada, a La Sexta mireu "How I met your mother/Cómo conocí a vuestra madre". La sensació de la temporada!

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Què bé que escrius, cabró. xD

Anònim ha dit...

Els resultats a Veneçuela, han estat els necessaris, necessaris per a legitimar la democràcia veneçolana, i no ho dubtes, el socialisme de Chávez, continuarà endavant, amb cançons com la de "ahora sí", no es pot aturar cap moviment.

Pel que fa a les morts provocades per pistoles, és cert que són tristes, i s'unim al sentiment de la família del guardia civil, així com també de la família del civil que ara està en "mort cerebral" a causa d'uns trets després d'una baralla amb un policia nacional.

I pel que fa a la manifestació, totalment d'acord, moltes idees juntes, era quasi impossible que no anara gent...

En fi Cesc, passa un bon pontent, i estigues atent que ens tanquen els repetidus!

Víctor ha dit...

Eis Mitriades, la sensació de la temporada de la Sexta la va descobrir el meu company de pis l'any passat en examens i ell crec que ja va per la 3a temporada! jejeje Utilitzeu el pando que en un moment et baixes tota la temporada!

Vinga xic a vore si ens vegem prompte

Anònim ha dit...

Hola Kiko!!!!! Com et vaig dir anit he passat x ací, vec q segueixes com sempre, això m'agrada. Molt bo el blog, gràcies per tindre’ns agregats, ara t’agregaré al nostre. No tinc res més que dir de moment, vaig a torbar-me un poc llegint el q escrius . Salut!!! Una companya de la xercolà !!!