divendres, 16 de maig del 2008

Emergència embotellada



És ja gairebé un tòpic alçar el crit al cel sobre la sequera. Ens trobem permanentment en emergència. No és perquè en fem servir molta ací o allà, per les piscines, cultius amb reg a manta, regadiu a zones de secà, camps de golf, pistes d'esquí o indústria pesant. No. El problema és que no plou prou i per això les autoritats, que ara i sempre vetllen per nosaltres ens resolen la papereta. Ara són els assedegats barcelonins els qui es troben en emergència. De grau, 1, 2 o 3. Tant fa. Per tant els polítics han d'actuar.

Primer van ser els vaixells. Esta setmana ha arribat el primer, carregat a més no poder de manà aquàtic, procedent del gran verger de rius exuberants que és Almeria. La solució, la planta dessaladora, milers de milions de litres d'aigua a un alt cost energètic (que Endesa ja ha demostrat que a Barna, de llum, en sobra) i de la sal, com això de cuinar salat és cuinar per al gat i en contra de la dieta de la carxofa, a la mar. De moment, mentre acaben la planta, es fa una canonada a l'estil Borrell, Narbona i Aznar i es porta d'aigua d'on faça falta, que si no els barcelonins no podran beure i els tocarà comprar aigua embotellada.


Tanmateix, l'oratge, Zeus o Santa Bàrbara, segons preferències, és cabut i sobretot capriciós. Esta setmana passada en contra de tot pronòstic, ha plogut i s'ha desplomat el nivell d'alarma que la mateixa Generalitat havia previst. Ara, doncs, hi ha prou aigua per alçar la restricció sobre regar plantes i omplir piscines. El transvasament, que era sols per garantir aigua de beure als barcelonins, s'ha convertit en una cosa més abstracta i general, cosa que demostra el que ja ve dient des fa temps la gent de la Plataforma en Defensa de l'Ebre i moviments afins: que és una operació per a fer negoci.

Als polítics, però, els té igual que se'ls deixe amb el cul a l'aire i que es confirmen els pitjors pronòstics sobre la seua política en matèria d'aigua. Una altra lluita antitransvasament al nostre país, la del Xúquer, va acabar, com tots sabem, en derrota. Fa temps que les canonades s'enduen l'aigua cap al Vinalopó convertint el riu de la Ribera, a poc a poc, en un albelló.

A l'altra banda de la canonada, a l'Alt Vinalopó, els llauradors que abans ploraven i pidolaven aigua (de l'Ebre, del Xúquer, d'on fora) per a poder regar els seus cultius, han descobert, de la nit al dia, que l'agricultura no és rendible. Però l'aigua ja la tenen, a bon preu, així que fóra millor treure-li rendiment. D'aquesta manera, aquesta setmana s'ha destapat que tenen la intenció de vendre l'aigua a la multinacional Danone perquè l'embotelle sota la marca Font Vella. Diuen que és perquè hi ha crisi a l'agricultura, i sembrar i treballar no ix a compte. Millor vendre-la. A més a més, afegisc jo, així tindrem l'aigua embotellada per a la següent situació d'emergència, que segurament no tarde en arribar. S'accepten apostes.


2 comentaris:

A. Dragomiloff Supertramp ha dit...

grandiós el xiste de la carxofa...

ara que l'entenc

xDDD


:p

Anònim ha dit...

Bé, l'aigua del Xúquer, encara no arriba a les terres del Vinalopó, ja que la conducció, tal com ho ha batejat el govern espanyol, encara no està acabada; fet que encara és més preocupant, ja que vol dir que els agricultors de Villena, vendran una aigua que suposadament no tenen, o si?
El futur de l'aigua del Xúquer per les terres del Vinalopó, a més del de Font Vella, pareix que serà un balneari que està projectant Danone.
Pel que fa al present del riu, hem de recordar, que el Xúquer viu ofegat, per la explotació dels aqüífers a Castella, i per la conducció per la sèquia reial del Xúquer a València.
Però jo que hem crec les paraules de lo nostre president, sé que la Ribera està perfectament bé pel que fa en temes d'aigua, ja que mai parla de nosaltres, som els grans oblidats?