dissabte, 24 de maig del 2008

La nova falange romana

LA NOVA FALANGE ROMANA

Farà cosa d’un mes, Silvio Berlusconi, cabdill de les forces coaligades de la dreta liberal descomplexada, el neofeixisme i el federalisme xenòfob ben entès de la Lega Norte, i el flamant alcalde electe de Roma aparegueren davant la opinió pública per celebrar la seua contundent victòria electoral. Som imparables, digueren. La nova falange romana.

L’esquerra italiana (la bona, la socialdemòcrata, és clar) s’entregava com un Vercingetòrix qualsevol davant la gran desfeta, es rendia sense demanar tan sols un armistici, i reconeixia Berlusconi, campió i emperador en causes judicials i afers tèrbols, com a vencedor indiscutible. Demanaven a canvi el seu reconeixement com a oposició, res més. Clemència a l’emperador, esperant vore poc més que un dit polze mirant per amunt. El comunisme refundat, prou immers en la seua pròpia debacle, callava significativament, com cristians esperant els lleons amb vocació de màrtirs.

El simbolisme de les legions romanes sembla, doncs, haver tornat a Itàlia. Torna a estilar-se el fascio i la famosa salutació pretoriana del braç en alt, com en els gloriosos anys 30 del Duce. La campanya ja ho presagiava, amb un gran meeting al Colosseu, amb el millor estil del panem et circenses. L’auditori, però, era buit. Tant fa això. Importa la imatge.

El problema, una volta la corona de llorer sobre el cap del princeps, amo dels principals circs mediàtics del país, és com quadrar l’equació del benestar social. Si hi ha circ televisiu i esportiu, falta el blat. Però aquest no és tan fàcil d’aconseguir, i si falta evidentment hi ha culpables. Adés eren cartaginesos, gals o perses, ara àrabs, romanesos (que entre ells es diuen romans, quina ironia) o africans. A l’antigor, qui era trobat al territori de l’imperi sense identificació i no era ciutadà ni de cap país satèl·lit podia ser deportat o esclavitzat sense demanar-li parer. Ara, pot ser internat 18 mesos, expulsat, i en cas de tornar, empresonat pel simple fet de migrar sense els papers preceptius de les oficines imperials.

Res d’això, és, però, un fet aïllat. En ple segle XXI les ressonàncies dels imperis d’abans continuen vigents. A la il·lustre ciutat de Brusel·les, illa francòfona en una mar flamenca, símbol d’alguna cosa relacionada amb Europa, s’hi cou alguna cosa. Per a estrenar un flamant tractat, el de Lisboa, que consagra per la via dels fets allò que la gent va votar negativament a les urnes, els antics imperis decideixen acostar posicions sobre un tema que els afecta. Els indesitjables sense feina, i sovint sense papers.

Cadascú té el que sembra, i les restes de les glòries de Nelson, Cook i la Royal Navy, de Pizarro i Cortés, Napoleó i Bismarck són ara incòmodes problemes a dins de casa, sovint amb “pedigrí” de generacions dins del territori, que algun que altre president amb ànsies de grandeur no dubta en anomenar de banlieue (literalment, xusma) quan fan alguna cosa més que anar a cobrar l’atur en silenci. La nova directiva europea, d’obligat compliment el 2010, consagra la retenció indefinida, l’apartheid, l’expulsió i la consagració de les migracions, inherents a la condició humana i animal, a la categoria de delicte, a més a més sense assistència jurídica reconeguda.

Ningú es para a pensar que al mateix moment que els habitants del Primer Món perdem una mica de poder adquisitiu en aliments i combustibles, els habitants del Sud moren de fam per carestia d’aliments i sense el menor indici de mecanització o revolució industrial, sanitat o ensenyament. Busquen, dalt d’una pastera, embarcació o bitllet d’avió classe turista un passaport a un futur. Ni millor ni pitjor, un futur que a la seua terra, a causa de l’herència d’uns imperialistes blancs decimonònics, no tenen.

A la Història les migracions han estat sempre una constant i mai cap governant ha aconseguit posar portes a la mar. Fa quinze segles el totpoderós Imperi Romà es va ensorrar a causa de l’acció d’aquells a qui havien menyspreat sempre, considerats bàrbars, salvatges i miserables. Perquè ni tan sols la falange romana és invencible, Silvio Cèsar.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Europa està podrida, el País Valencià també, Itàlia encara més, tot fa pudor.

A. Dragomiloff Supertramp ha dit...

Només puc dir una cosa: quin asco tot, joder xDDD


Ah, i per suposat: AVE, KAIKUS!

;)

Anònim ha dit...

Una vergonya... una autèntica vergonya...

Brey ha dit...

Osti escrius a meua.cat? no ho sabia.

Mira el que han escrit de la universitat, perquè el final no em quadra, diuen que les universitats tenen problemes perquè el pressupost de la Generalitat era baix, i es perquè no pagaven el que deien que anaven a pagar, que amés era una ruïna... i no ho negaràs amic.

Anònim ha dit...

francesc joaquim!! això q vol dir escriure comentaris a blogs gaters i al nostre ni asomar-se???


Ja t'apanyarem ja... jaja

Per cert, per si encara no t'ho hem dit, saps que estas convidat a festes al nostre casal!

Visca la xercolà!!

Anònim ha dit...

Deurien cremar-lo com a les bruixes de l'època medieval...

Anònim ha dit...

Quico, què dius que l'imperi romà va caure pels bàrbars? és una tesi bastant vella, jajajajaja, ale, parida en temps d'estudi, dew.

Anònim ha dit...

Abandono no?

Anònim ha dit...

et deixe un poc d'spam del meu nou blog... per si algun dia se't passa passar-te xD

un salut