dimarts, 15 de gener de 2008

La família... la d'ara, la de sempre i la de don Vicente


Ah, la família! Quina gran institució!

Aquells qui, contra tot vent i marea seguim confiant en eixa institució antiquada i superada que és l'Institut d'Estudis Catalans ens trobem, consultant-ne la definició als antics toms del Gran Diccionari o simplement tirant mà del buscador que ve de pack amb el Google trobem l'elegant definició:

"Unitat social formada per un grup d'individus lligats entre ells per relacions de matrimoni, parentiu o afinitat"

Quasi res diu el diari, diria qualsevol xabienc castís. Que és una unitat social? Això del matrimoni pareix estar clar, però les últimes reformes ho deixen bastant a l'aire. El parentiu es basa en relacions de sang, en teoria, a l'estil dels clans més animals i primitius. Però, i l'afinitat? Per què suscita tantes preguntes una simple definició de diccionari?

Jo personalment no tinc clar que és o que significa la família, com tampoc tinc clar que són o signifiquen moltes coses de les que m'envolten, i potser perquè ho tinc tot una mica en crisi, però tinc quimera que és una qüestió més generacional que no personal meua. No sabem on estem, anem canviant a la carrera, i les formes tradicionals, tan emotives i lacrimògenes, el boato de les bodes catòliques de núvia amb vestit de cua, xiquets portant els anells i pares dels contraients plorant a cor què vols més que fàstic o indiferència ens fan riure.

Crec que ho il·lustraré millor intentant posar un exemple didàctic i alhora xovinista.
A Xàbia (el rovellet de l'ou), si eres algú t'has de casar a l'església del poble, la de Sant Bertomeu (església- fortalesa d'estil gòtic isabelí, segles XIV-XVI, vos la recomane) i ha d'oficiar Don Vicente, l'il·lustre pedreguero retor titular, que farà el clàssic sermó com a que coneix als novios i a les famílies des que el món es món, quan realment amb sort se'ls ha creuat dos voltes pel carrer i els coneixerà del curset prematrimonial. Per cada convidat que trobes dins el temple, hi ha un altre fora fent-se'n dos pels bars de la contornà esperant arròs en mà. Després tothom al Carrasco, el restaurant-saló de festes on fan totes les bodes, batejos i comunions que tenen caxé al poble. Al saló, tot una fartà, barra lliure, als vàters tot pel nas, a fora "Que se besen los padrinos" i els consogres vinga al morreig davant l'eufòria general. Amunt la família cristiana i els seus ancestrals costums!

Tornant un poquet arrere, quan estàs a mig a mig la cerimònia, t'anomenen a dos fieres del mundillo sacre. "A nuestro papa Benedicto, a nuestro arzobispo Agustín..." diu el pedreguero. El senyor Benet Ratzinger que considera que l'Església tenia més raó que Galileu, o Garcia-Gasco, il·lustre arquebisbe i cardenal que proclama que el laïcisme atempta contra la democràcia. Més enllà de l'indubtable compromís democràtic d'Agustín (estem en confiança, si l'entranyable retor li diu pel nom jo també puc) se m'ocorren moltes coses que atempten contra la democràcia abans que el laïcisme, del qual per cert no gaudim, perquè hi ha confessions que cobren de l'estat i mantenen una xarxa privada de negocis educatius sostesos amb diners públics, entre altres menudeses. Pel que fa al concepte democràcia no cal que en parle: que la Conferència Episcopal s'arrogue el dret de decidir si els pobles ibèrics tenen o no dret a l'autodeterminació em sembla més contingut de Vaya Semanita que una notícia seriosa.

Tornant doncs al concepte família, hi ha molts models de convivència a futur a provar, des de les primitives tribus, el matriarcat de les amazones, els matrimonis múltiples d'Oceania o els matrimonis homosexuals o heterosexuals. Tot s'hi val, perquè sempre he cregut en la lliure associació de les persones, en la igualtat i que en el que faces amb la teua vida ningú n'ha de fer res. L'horitzó, doncs, no ha de ser ja la igualtat de drets ni que el Codi Civil diga açò o allò sinó que el dia de demà parlar d'hòmens i dones siga sols en sentit biològic, que parlar d'homosexuals o heterosexuals siga cosa d'una altra època i que el rector siga soles la màxima autoritat d'una universitat. I segurament, ni això.

PS: A la imatge boda-aniversari-performance marinerosaforenca. Si vos va agradar, "guateque a Ebo" prompte amb vosaltres "Bodorrio a Benirredrà". A qui li toca, i una volta més, feliç aniversari.

PS 2.0: Si voleu saber més sobre la vida xabiera, retors, polítics i intrigues diverses, vos recomane seguir Dijous Mercat.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Bo kiko, com a futura sociologa, vaig a explicar el significat del concepte de familia:
La familia es principalemnt un grup, segon es un grup primari ja que intenta satisfer les necesitats basiques i tambe es una institució ja que parteix de satisfer les necesitats que tenen totes le entitats i perque els estaments estan organitzats. La familia es un grup reduit que mante unes relacions basat en l'afecte. Es un grup que cra una estrucutra de relacions de tot tipus.
Al llarg dels temps hi ha hagut diferents alternatives a la familia com comunes, pero sempre a persistit, degut a diferents funcions que du a cap con son les seguents:
-Du a cap la reproducció biologica
-Du a cap la reproducció sexual
-Du a cap un seguit de solidaritt,afecte proteccio, en fi, funcins baiques.
-Du a cap unes funcions de socializació, el cual en els ultims anys o comparteix en altres com son els medis de comunicació, profesors...
Bueno, no vaig a estendrem mes que ja sera aço un poc rollas, per a vosaltres, perque per a mi es el dia dia, jeje. Perdoneu per les faltes d'ortografia pero aci en Alicante, todo es en castellano, i malauradament una deixa d'escriure en el seu idioma.
Si voleu mes informació sobre el tema consulteu manuals de Berguer i de le Play.

Salut

Anònim ha dit...

Com han dit sempre a ma casa: la família és fer-se.

PS: Visca els rectors pedregueros!!

Ale, a passar-ho bé!

Anònim ha dit...

I jo m'ho vaig perdre...


aaaaaaaaaarrrrrrrrggggggggggg

Familia per a mi sou tots vosaltres :p

(m'és igual si sona cursi xD)

Muaksss ;)

Anònim ha dit...

familia... quin conceopte més abstracte... vaja que si...

be, gracies per les felicitacions i eixes coses ;) (un poc retrasades :P)