Vos estranyarà que a estes altures vinga a felicitar-vos l'any, però amb la meua puntualitat habitual per a totes les coses he decidit que el dia 13 de gener és el més adequat per fer balanç del que va ser el cap d'any i fer plans per a 2008, ara que ja està més que encetat.
El cap d'any el vaig passar, com tants altres valencians, acampat en un bancal de Benifairó de la Valldigna, calfant-me amb les fogueres que algunes persones de bon cor havien tingut a bé encendre, i aguantant estoicament la pluja de baf i suor dins la immensa carpa habilitada per als concerts del Festivern 2007-2008. Des d'ací done les gràcies a tots els amics i amigues que anaven per allà, companys i frikis de tota mena, i sobretot donar gràcies a Cesk Freixas, per la seua bona actuació, pels nostres fugaços encontres pel recinte i per les profitoses converses sobre músics, societat i moviments socials. Aportes molt, xic, segueix aixina i espere vore't prompte per ací baix (o per allà dalt).
Ara, tants dies després de la darrera actualització, i amb mil coses d'actualitat pel mig, em trobe a mig a mig dels exàmens avançats de gener, immers en l'estudi de l'ordenament foral valencià, aquell que un simpàtic francès amb el cap per avall va enviar a l'infern dels ordenaments ara fa 300 anys.
Fet i fet, ix la inevitable pregunta de quin és l'infern dels ordenaments, si s'assembla gaire al de Dant, si és un paradís de valquíries bevent cervessa i alcohol del fort en banyes de bou buides o una planura gris d'ombres sense record. Allò ben cert és que d'aquells mestres racionals, de la diputació del general o dels jurats municipals no en queda res, cosa ben trista si pensem que fou tot allò, entre d'altres coses, evidentment, el que ens configurà com al País que avui encara som o lluitem per ser. Fins i tot algun ajuntament valencià ha intentat recuperar els noms de consell per a la corporació o jurat en cap per a l'alcalde, però la sempre atenta administració espanyola no n'ha deixat passar ni una. Ells si que saben jugar.
Passant a extrems més artístics, em dedique a escodrinyar blocs i em trobe amb l'il·lustre benissero i periodista estrela del futur diguent al seu bloc que l'època d'exàmens és l'antiliterària per excel·lència, cosa amb la qual no puc estar més en desacord. Assegure amb certesa, i la gent que té la sort o amarga desgràcia de compartir habitatge amb mi ho compartirà al 100% que la creació artística i les ganes d'innovar es disparen quan tenim coses molt més "importants" a fer, en les quals normalment ens juguem el nostre futur professional, com a mínim un tros (recuperable en quatre mesos) d'ell. Al voltant d'aquest procés creatiu descobrim noves músiques, nous creadors en distints àmbits i ens plantegem aquella mena de projectes d'escàs o nul rendiment econòmic o acadèmic que omplin més que res en este món. Al capdavall resultarà que el fet que ens atabalen és bo per al nostre rendiment humà.
Bé, demà de matí tinc l'enfrontament final (per aquesta temporada) amb l'ordenament foral, la diputació del general, les corts i els decrets de nova planta. Espere tenir sort, i tornar-los a vore prompte. Salut a tots!
PS: Música, vos recomane a Joan Miquel Oliver, que cada volta m'agrada més, tot i que amb un esforç inhumà...
El cap d'any el vaig passar, com tants altres valencians, acampat en un bancal de Benifairó de la Valldigna, calfant-me amb les fogueres que algunes persones de bon cor havien tingut a bé encendre, i aguantant estoicament la pluja de baf i suor dins la immensa carpa habilitada per als concerts del Festivern 2007-2008. Des d'ací done les gràcies a tots els amics i amigues que anaven per allà, companys i frikis de tota mena, i sobretot donar gràcies a Cesk Freixas, per la seua bona actuació, pels nostres fugaços encontres pel recinte i per les profitoses converses sobre músics, societat i moviments socials. Aportes molt, xic, segueix aixina i espere vore't prompte per ací baix (o per allà dalt).
Ara, tants dies després de la darrera actualització, i amb mil coses d'actualitat pel mig, em trobe a mig a mig dels exàmens avançats de gener, immers en l'estudi de l'ordenament foral valencià, aquell que un simpàtic francès amb el cap per avall va enviar a l'infern dels ordenaments ara fa 300 anys.
Fet i fet, ix la inevitable pregunta de quin és l'infern dels ordenaments, si s'assembla gaire al de Dant, si és un paradís de valquíries bevent cervessa i alcohol del fort en banyes de bou buides o una planura gris d'ombres sense record. Allò ben cert és que d'aquells mestres racionals, de la diputació del general o dels jurats municipals no en queda res, cosa ben trista si pensem que fou tot allò, entre d'altres coses, evidentment, el que ens configurà com al País que avui encara som o lluitem per ser. Fins i tot algun ajuntament valencià ha intentat recuperar els noms de consell per a la corporació o jurat en cap per a l'alcalde, però la sempre atenta administració espanyola no n'ha deixat passar ni una. Ells si que saben jugar.
Passant a extrems més artístics, em dedique a escodrinyar blocs i em trobe amb l'il·lustre benissero i periodista estrela del futur diguent al seu bloc que l'època d'exàmens és l'antiliterària per excel·lència, cosa amb la qual no puc estar més en desacord. Assegure amb certesa, i la gent que té la sort o amarga desgràcia de compartir habitatge amb mi ho compartirà al 100% que la creació artística i les ganes d'innovar es disparen quan tenim coses molt més "importants" a fer, en les quals normalment ens juguem el nostre futur professional, com a mínim un tros (recuperable en quatre mesos) d'ell. Al voltant d'aquest procés creatiu descobrim noves músiques, nous creadors en distints àmbits i ens plantegem aquella mena de projectes d'escàs o nul rendiment econòmic o acadèmic que omplin més que res en este món. Al capdavall resultarà que el fet que ens atabalen és bo per al nostre rendiment humà.
Bé, demà de matí tinc l'enfrontament final (per aquesta temporada) amb l'ordenament foral, la diputació del general, les corts i els decrets de nova planta. Espere tenir sort, i tornar-los a vore prompte. Salut a tots!
PS: Música, vos recomane a Joan Miquel Oliver, que cada volta m'agrada més, tot i que amb un esforç inhumà...
2 comentaris:
M'alegra que em cites, ni que siga pa' llevar-me la raó xDD
Joan Miquel Oliver G.R.A.N.!
No tinc temps pa' més xD
Au mestre!
T'has passat al costat alegre i dadà de la vida que ara escoltes a Joanmi? xD Bon sort en examets.
Publica un comentari a l'entrada