dissabte, 2 de febrer del 2008

Jaume I: 800 anys en marxa

Hui fa 800 anys que naixia a Montpeller Jaume I, rei de la corona d'Aragó, conquestador de València i Mallorca, i creador de l'espai cultural, social i humà del que arribarien a ser els Països Catalans. Els cursis i patriotes més tradicionals i antiquats en dirien "Pare de la pàtria". De la nostra, si es que en tenim.

Jaume I és un personatge del segle XIII. A aquesta vora de la Mediterrània, el més important de tal segle i de bona part de l'Edat Mitjana, i com a tal l'hem de jutjar. Provocà guerres i morts d'innocents, forçà l'exili dels autèntics valencians de llavors, hispanomusulmans o sarraïns i de segur que moltes més maldats. Però no moltes més que altres reis de l'època o d'altres més recents. Si el jutgem en el seu context, va guanyar terres mitjançant pactes, i es va mantenir fidel a allò pactat en la majoria de casos. Va viure 68 anys i governar més de 50, una xifra increïble per a aquella època que l'eleva a la categoria de mite. I sobretot, va donar als nous pobladors de l'antiga taifa de Balansiyya, el regne de València uns furs i unes institucions que el projectarien al futur.

El que va vindre després se'ns presenta difús i sovint és desconegut per la majoria dels que ací viuen. L'auge del consolat de mar, l'aventura dels almogàvers a Orient, els papes Borja, les Germanies o les gestes d'aquell Basset, veterà de la guerra a Hongria, que tornaria a sa casa per dirigir un exèrcit i acabar morint sol i oblidat, i el seu país militaritzat i parlant castellà.

Encara aixina cada 9 d'octubre, València es vesteix de gala i fins al més dretà i panoli s'acosta en processó per deixar flors a l'estàtua d'un genet quatribarrat amb un casc de drac alat, amb posat victoriós, aquell qui ens va portar a ser el que som i ara ells mateixos neguen. Jaume I, el principi de tot, no és motiu de controvèrsia. Tots el volen.

De ser menut recorde la significació del 9 d'Octubre a l'escola. La senyera per tot arreu (sense cap blau ni ornament, ni tan sols l'estrela roja que m'he acostumat a posar-li ja de més major), els carquinyols, la festa i la figura del Jaume I amb casc de drac, un heroi indiscutible per a tots nosaltres. Fins i tot els més revolucionaris i materialistes necessitem mites per a viure i créixer, i Jaume I ha estat, junt a Basset, un dels meus. Espere que la seua figura servisca per alguna cosa més, en aquest any, que per tirar mascletades i fer volar campanes.

A continuació reproduisc un tros del llibre dels fets, seguint la campanya proposada pel Vicent Partal de Vilaweb:

"E quan venc altre dia a hora de vespres enviam a dir al rei e a Raiç Abulhamalet, per tal que sabessen los cristians que nostra era València, e que nengun mal no els faessen que metessen nostra senyera en la torre que ara és del Temple. E ells dixeren que els plaïa. E nós fom entre la rambla e el reial e la torre. E, quan vim nostra senyera sus en la torre descavalcam del cavall, e endreçam-nos vers orient, e ploram de nostres ulls, e besam la terra per la gran mercè que Déus nos havia feita".

PS: Una curiositat, la torre del Temple és ara delegació de govern (espanyol). Si Jaume I i els templers que el criaren alçaren el cap...

4 comentaris:

Anònim ha dit...

a les 22.00 ...

si si

Anònim ha dit...

Xè! Visca Jaume I!!!

Si alçara al cap... mataria mig País Valencià! (bé, més de mig) i ho tindria justificat! xD

Anònim ha dit...

molt més que justifikat...

la meitat, perdó mes de la meitat han perdut la seua cultura (millor dit la ha avandonada, despreciada...), tot el que tota la societat valenciana va alçar amb tant esforç amb Jaume I...

com va dir Jaume I...:

Vergonya, cavallers, vergonya!!

Unknown ha dit...

Jaume I Assassi
Resulta sorprenent el respecte i consens que desperten certs símbols nacionals al País Valencià. Això, malgrat les divisions i odis que hi han al voltant de les qüestions nacionals, polítiques i lingüístiques. Tant se val... catalanistes o blavers, peperos o sociates, espanyolistes o independentistes, nacionalistes o regionalistes... Tots s'identifiquen amb certs símbols nacionals i patriòtics.
Aquest article vol trencar aquest estrany consens... De segur que hi haurà a qui li semble una provocació i un sacrilegi el que anem a dir, però des d'ací ens sembla que ben mirat la provocació està en celebrar el 9 d'Octubre, utilitzar la figura de Jaume I o passejar senyeres (de tot tipus: quatribarrades, blaveres, estelades...).

Arriba el 9 d'Octubre, de sobte ens adonem que l'estrany consens funciona. Institucions com la Generalitat i l'Ajuntament de València fan els seu actes commemoratius. La TV i la ràdio fan alguna cosa per a recordar el dia dels valencians. Als col·legis es fa festa i els dies previs s'ha fet alguna activitat, fins i tot s'arriba a pintar murals amb el "Penó de la conquesta" o es disfressa de Jaumets I als xiquets. Els sindicats i els polítics fan discursos sobre la democràcia i l'Estat autonòmic. Els "blavers" ixen al carrer a reivindicar bestieses. I els "catalanistes" tant nacionalistes "moderats" com independentistes fan les seues manifestacions-processons que acaben baix l'estàtua de Jaume I. Misteriosament tots semblen molt contents i respectuosos amb aquesta data i l'heroi Jaume I.

Però, què s'està celebrant exactament el 9 d'Octubre? El 9 d'Octubre de 1238 les tropes del rei Jaume I entraven a la ciutat de València. Aquesta ocupació es produïa després de 5 mesos de setge. La València a la que va entrar Jaume I estava quasi buida, 30.000 del seus habitants foren obligats a abandonar-la els dies d'abans. Les dures condicions de la rendició de la ciutat imposaven que totes les cases foren repartides entre els cristians. A més, s'afirmava que aquells musulmans que es quedaren a València es convertirien en esclaus del cristià a qui el rei havia donat o repartit la seua antiga casa. Així doncs el 9 d'Octubre s'està celebrant una neteja ètnica.

Encara hi ha més, la guerra de conquesta del País Valencià era considerada guerra Santa als infidels i el Papa l'havia declarat croada. Jaume I era doncs un rei croat, ambiciós i cruel. Deu anys abans havia conquerit Mallorca, els historiadors estan d'acord en assenyalar que la població autòctona de l'illa fou exterminada i els supervivents venuts com a esclaus i traslladats com a mercaderia a altres llocs d'Europa. Llavors es tracta d'un rei genocida.

L'escut de la Generalitat valenciana és la figura d'aquest rei. Jaume I és reivindicat fins i tot pels sectors més ultres dels blavers. A la vegada, posa nom als casals d'Acció Cultural del País Valencià. La Universitat de Castelló és diu Jaume I... Estem a l'any del 800 aniversari d'aquest monarca i estem veient que des de distints sectors s'està exaltant i rendint culte a aquest sinistre personatge.

Tornem a la conquesta de València. Les tropes cristianes abans d'aconseguir la victòria havien estat fent durant anys atacs i guerra practicant dures tècniques militars com l'incendi dels camps, el saqueig de les hortes, tallar els arbres, segrestar gent i vendre'ls com a esclaus. La població estava aterrida. Abans d'entrar a València les tropes cristianes ja havien passat per Borriana d'on també havien expulsat a tota la població.

Hi ha un mite que parla de Jaume I com un rei tolerant que va crear un regne on convivien cristians i musulmans. Però la realitat històrica és ben distinta. S'oblida la neteja ètnica de Mallorca i la neteja ètnica de la ciutat de València. A més, hi han documentades grans matances com la de Biar. El mite de la tolerància de Jaume té com a origen el fet que una de les tècniques de conquesta era la de permetre capitular als pobles o aljames i fer serfs als seus habitants, que continuaven vivint a canvi de pagar nombrosos tributs i perdre les millors cases. Aquesta pràctica era des d'un punt de vista militar necessària, perquè feia que la resistència no fora a mort. A més, era molt rentable econòmicament, ja que la població morisca es convertí en serfs d'una classe feudal poderosa i abusadora.

A més, expulsar als moriscs no era empresa fàcil. El fanatisme i les ambicions dels cristians van fer que el 1248 es decretara l'expulsió total dels moriscs valencians. Aquest decret ocasionà la rebel·lió generalitzada dels moriscs i l'expulsió total no pogué ser efectiva, pel que l'edicte quedà en paper mullat. El que sí que s'aplicà fou una política de desallotjaments i ocupació de les terres fèrtils. Els moriscs eren expulsats de les zones costeres, de les planures fluvials, de les millors terres... i foren deportats a zones muntanyoses que feien un paper paregut a les famoses "reserves índies". Una situació així ocasionava nombroses revoltes. Quan Jaume I morí el seu fill, Pere el Gran, hagué de conquerir de nou gran part del regne ja que els moriscs estaven en constants rebel·lions. Aquesta política de "reserves índies" fou aplicada per segles, fins que el 1609, Felip III de Castella i II de València, conegut amb el malnom de Felip "el Pietós", decretà l'expulsió definitiva.

La bandera que onejava a València, el 9 d'Octubre del 1238, el penó de la conquesta, que significà la deportació i l'esclavitud dels antics habitants de València, era la quatribarrada que era una de les banderes reials. La bandera d'un rei feudal que governava tant a Aragó com a Catalunya. Aquesta era la bandera de la guerra i del Poder en unes societats medievals plenes d'injustícies socials, privilegis, abusos, humiliacions, fanatismes i intoleràncies. D'aquesta bandera directament deriven les altres senyeres utilitzades avui en dia amb els seus afegits (franges blaves, estels...). Que una bandera com aquesta vulga representar la llibertat i la igualtat o ser una alternativa a la realitat existent es una paradoxa i una impostura.

Resulta curiós que Jaume I utilitzara distintes banderes, encara que totes foren de barres roges i grogues. A la conquesta de Mallorca la bandera utilitzada no tenia quatre barres roges, sinó dos. La mateixa bandera de les dues barres roges i les tres grogues fou la utilitzada per la Marina de la corona d'Aragó durant segles i segles. Així en nombroses pintures i mapes trobem vaixells amb aquesta bandera. Aquesta bandera està dibuixada en la pintura que representa la darrera expulsió dels moriscs pel port de Dénia al 1609. Aquesta bandera fou freqüentment utilitzada pels vaixells que navegaven pel mediterrani. A l'any 1785 Carles III decreta una llei per la qual regulava l'ús de les banderes als vaixells dels seus regnes. Per a l'Armada decretà com a obligatòria l'actual bandera espanyola, de fet aquest es l'origen de la bandera de l'Estat espanyol. Per a la Marina Mercant s'imposa com a obligatòria, fins 1927, una bandera de dos barres roges i tres grogues.

Resulta sorprenent que en certs ambients que van d'alternatius la bandera espanyola siga menyspreada, al mateix temps que la quatribarrada és idolatrada. Potser que en el fons la primera tinga com origen la segona... De totes maneres, les dues són grogues i roges i ambdues tenen darrere una història de genocidi que no els agrada recordar. Les dues representen el Poder, l'Autoritat i el patriotisme valors que des d'ací volem rebutjar, ambdues banderes mereixen ser menyspreades. La llibertat no té bandera i si la té és negra de dol.

No volem banderes que representen Estats, Pàtries (patriarcats) i formes d'organitzar-se centralistes. No volem un govern, ni a Madrid, ni a Barcelona, ni a València, perquè no volem cap capital, ni govern.
No volem reivindicar ni a Jaume I, ni a l'últim rei moro Zayyan. Posats a fer homenatges a figures històriques triem als anònims llauradors autosuficients que al llarg de la història han odiat els impostos i les jerarquies, gents humils que somiaren amb gaudir fraternalment de la terra.

De la Revista al margen de primavera de 2008
"Joan Carles BorBOOOM" < mascarats@gmail.com